Top ten musical de La Grapadora

ELS 10 de la CENT-7:

1
1
Mª ISABEL
NO ME TOQUES LAS PALMAS QUE ME....



2
2
ANDY Y LUCAS
DESDE MI BARRIO



3
5
B.S.O.
LOS CHICOS DEL CORO



4 ara
3 setmana pasada
LOS LUNNIS
DESPIERTA YA!



5

DAVID CIVERA
PERDONAME



6
7
EL ARREBATO
QUE SALGA EL SOL POR DONDE QUIERA



7
4
ALEJANDRO SANZ
GRANDES EXITOS 91-04



8
8
JUANES
MI SANGRE



9
9
U 2
HOW TO DISMANTLE AN ATOMIC BOMB



10
13
KEANE
HOPES AND FEARS

Novetats en CD:
Sessions for Robert J Eric Clapton

"Mà lenta" es fa una mica més seva la llegenda més gran del blues.


Eric Clapton anava ajornant el seu projecte sobre Robert Johnson des de feia ben bé un quart de segle. El seu respecte pel bluesman més llegendari de tots els temps l'havia fet públic des de jovenet, però també havia confessat que, atesa la inversemblant tècnica que aquest guitarrista havia demostrat als anys trenta, adaptar i arranjar una sola versió li podia representar una feinada de mesos.

Finalment, a principis del 2004 va aconseguir materialitzar un CD, Me and Mr. Johnson, que recollia 11 temes triats entre l'escassa trentena de cançons que Robert Johnson havia gravat abans de la seva prematura i misteriosa mort. Ara reedita aquest treball amb un nou títol i un afegit que el fa més recomanable: un DVD que recull les sessions d'assaig i gravació, un total de quatre, al llarg d'estudis de gravació, la casa de Clapton a Los Angeles i, fins i tot, l'edifici en runes on el mite va fer una de les seves poques sessions l'any 1937.

Potser Clapton ha intentat perseguir el fantasma del seu ídol perquè deixi de perseguir-lo a ell. El fet és que no cal esperar moments musicals tan memorables com els dels originals. Mà lenta fa tot el possible per portar les cançons al seu estil, tant si ho fa sol en acústic com si l'acompanya una banda elèctrica. Un estil que ja és prou conegut des de fa molts anys. Qui vulgui descobrir l'autèntica profunditat de la música de Robert Johnson haurà de seguir confiant en la caixa The Complete Recordings, però els incondicionals del Clapton més blues que van afamats de material nou (entre les 18 versions del DVD n'hi ha algunes d'inèdites) trobaran en aquesta edició una llaminadura irresistible.

Australian Blonde



Els herois del Xixon Sound soprenen amb un setè disc rodó i farcit de pop clàssic.


El millor disc d'Australian Blonde? Després de 10 anys de carrera i quan gairebé tothom els donava per retirats de la circulació, la banda de Gijón, liderada per Fran Fernández (que és l'únic membre original que queda) apareix com per sorpresa amb un remarcable disc sota el braç en què han renovat el seu so vestint-lo de classicisme, cors, arranjaments de cordes i vents, i s'han tornat a destapar com uns cracks a l'hora de construir melodies i escriure lletres amb què es miren la vida amb ironia.

La renovació interna de la banda ha estat clau. Especialment la incorporació de Pablo Errea (Edwin Moses) a la veu i al baix, que s'ha convertit en l'element que ha endolcit i ha vestit de seda i soul l'indie rock que sempre ha caracteritzat els Blonde. El productor Paco Loco (guitarra i veu) també ha pres més responsabilitats en la composició i les seves influències neocountry es deixen entreveure en temes com When I Look Back, Sweet Lullaby o Second Time (San Diego Girls), amb ressons de bandes com Wilco, Lampchop o Jayhawks.

L'esperit de Brian Wilson també es fa sentir en els falsets, voluntariosos, de Sandals Doctor Scholl's i la música negra i el soul dels seixanta i dels setanta ha trobat el seu espai en el so de la banda en temes com Happy Here, What to Do o els bonus tracks Michael o la funky i ballable Someone to Feel Free. El millor disc dels Australian Blonde? Canciones de amor y gratitud té tots els números per ser recordat com a tal.





8-Robbie Williams-Greatest Hits
9-U2- How to dismantie
10- varios artistas- B.S.O Los chicos del Coro

Els 10 de la CENT-7 :